NEMAGON: EL QUÍMIC QUE VA COLPEJAR ELS POBRES
Conta’ns la història del nemagon.
Aquest agroquímic, un nematicida, es començà a fabricar als anys 50 i es va crear per combatre un cuc anomenat nematode. Es va utilitzar durant molts anys als Estats Units per combatre aquest cuc en més de 30 conreus. Des de la creació del producte, informes interns de les multinacionals productores reconeixen l’efecte nociu per a la salut en els èssers humans. A l’any 1979, i debut a la contaminació d’uns treballadors de la productora Occidental, es prohibeix al territori nordamericà per a tots els usos. El mateix any, en Costa Rica, es descobreix la seua perillositat i la Dole Food Company trasllada els seus stocks de DBCP a Hondures, doncs allà la legislació és més laxa amb el agroquímics. Això ens demostra clarament la mentalitat que tenen aquestes empreses. Encara que ja no ho fabricaven, van continuar venent els seus stocks, sempre amb la condició que foren venuts a l’estranger.
Entrevista a Vicent la maldición de malinche Boix
Per què El Parque de las Hamacas?
És un homenatge als treballadors/es més combatius/ves en la defensa de la veritat i de la justícia, els de ASOTRAEXDAN (Asociación de trabajadores bananeros y exbananeros de Nicaragua afectados por el Nemagón-Fumazone) que han aconseguit moltes coses, des de forçar al govern de Nicaragua a aprovar una llei que ha perjudicat molt les multinacionals, fins defendre la mateixa llei de la pressióque van fer aquestes per tal de derogar-la i/o modificar-la. Una de les accions dels afectats de Nicaragua va ser molt sonada. Van recórrer a peu, i al llarg de dos dies, els 150 quilòmetres que van des de Chinandega fins la capital Managua. Una vegada arribaren, s'establiren en el jardí que hi ha a les portes del Parlament de Nicaragua. Penjaren, als arbres, les hamaques per a dormir i passaren els dos mesos que feren falta perqué el Parlament acceptara les demandes. A la fi, el govern acceptà negociar i aprovà una llei que ha sigut decisiva: la llei 364.
Quin és l'estat de les denúncies?
És a mitjans dels 90 quan vora 25.000 afectats/des de diversos països presenten demandes als EUA per dos motius fonamentalment: perquè als seus països d'origen no hi ha legislació per a jutjar aquests casos, i perquè les indemnitzacions serien més altes als EUA que als seus països d'origen. Els advocats de les transnacionals afectades aconsegueixen que s'aplique una doctrina judicial del país: el “Fòrum no convenient”, o siga, que el judici s'ha de desenvolupar en els països dels afectats. Aleshores estem en un escenari on als països dels afectats no hi ha legislació per jutjar i, on sí n'hi ha, als EUA, no es pot.
A partir de l'any 2000, comencen les bones notícies per als afectats/des. A Nicaragua, gràcies a la llei 364, hi ha sentències favorables als treballadors/es. Al 2003 s'aconsegueix enderrocar el “Fòrum no convenient” i es presenta una demanda directament als EUA. El 7 de novembre de 2007 un jutge condemna Dow Chemical i Dole Food a pagar 3 milions de dòlars a tres treballadors afectats. Per fi comença a fer-se justícia després de 20 anys.
http://www.elparquedelashamacas.org/
Escolta La Maldición de Malinche cada dilluns al 104.4 fm
(València) i a www.radioklara.org de 20 a 22 h.
Enviado por: Paola Sarti, Acsud Las Segovias
Publicado en: El número 1 del SUDversió, la publicació periòdica d'ACSUD LAS SEGOVIAS
20080925
