lunes, 4 de octubre de 2010

La sanitat pública, en perill? Por Miguel Vargas*






LA SANITAT PÚBLICA, EN PERILL?


La salut és un bé universal que es gestionat amb recursos limitats. D’una banda, la demanda de tot servici sanitari gratuït tendeix al infinit i acaba per destruir-lo o, al menys, deteriorar-lo. Davant aquesta situació, ara agreujada per la crisi, em plantege les següents qüestions: s'ha d'instal·lar el copagament mínim per servici o per servici no justificat sanitàriament? Recentment l’ECOFIN (Consell d’Assumptes Econòmics i financers d’Europa) ho suggereix, també diversos organismes i personalitats (tinc en la memòria especialment la consellera de sanitat catalana, Marina Geli, que va proposar pagar un euro a cada visita al metge).

El primer que sempre escolte o llig, de persones de tots els àmbits i colors es el dèficit de les CC.AA. en sanitat ha ascendit, esperant que s’augmente en el pròxim lustre. Això es deu, segons el meu parer, a la famosa frase “El tot per a tots gratis i sense limitacions”; sóc obertament partidari d’eixa universalitat però no ens podem permetre el luxe de jugar amb el nostre sistema sanitari i certament hem de posar el peu al fre per a no estampar-nos. Quan alguna vegada opine amb algú d’aquest tema, contràriament pareix que siguen opinions antisocials que perjudicarien a les rendes més baixes, ans al contrari, perquè d’un extrem al altre hi ha un món de fórmules per a escollir, com pagar el dinar del hospital, cosa que ja fem a casa.

Fet i fet, no crec que puga aportar la solució definitiva, però em pereix que com a ciutadà preocupat he de posar el dit a la nafra, perquè vivim en un país on freqüentem el metge un 50% més que la mitja dels països de la OCDE. A Catalunya la Consellera Geli, ho ha intentat, proposant entre altre mesures una proposta per a què els medicaments es paguen en funció de la renda o que els jubilats paguen una part dels fàrmacs que consumeixen, cosa que va ser desestimat, per antisocial i poc popular; però continua recalcant la consellera que si es vol mantindre aquest sistema de salut, es necessiten més ingressos i donat que no vénen del Estat hauran de vindre d’un altre cantó. El Conseller de Madrid, Juan José Güemes, es clarament partidari, perquè diu que a més serviria d’efecte dissuasori, millorant el col·lapse i disminuint el mal ús o abús dels servicis sanitaris, alhora recalca que la sanitat es gratuïta però no gratis, donat que es paga amb impostos, i que eixe copagament milloraria el sistema; com ja succeeix a Suècia o al Regne Unit on els ciutadans veuen millorar directament el seu centre de salut i no engreixant la recaptació de l’administració.


El present Pacte d’Estat per al finançament sanitari assegura tindre la impressió que pretén (com tots estos pactes que ens vénen del Estat) tractar i donar solució a molts, o massa temes, oblidant, que a voltes es molt millor centrar-nos en pocs temes i analitzar-los bé. Des d’aquí, l’única cosa que se m’ocorre es fer un ús més racional dels recursos dels que disposem, no establir per part de les administracions pacients de primera i de segona; i el més important: educació, educació i educació, cada cop que anem a urgències de mitja costa 180€, cada consulta al metge de capçalera 80€. Al menys en una cosa coincidim tots, ja siga polítics, economistes, sindicats, professionals, o ciutadans: cal un pacte polític per a la sostenibilitat del SNS, abans que ens esclate.


* Estudiante de Farmacia y colaborador del espacio de La Luna Sale a Tiempo, No Problem.


"La veu del nord": columna d'opinió i seguiment informatiu. Juvenil, fresca i objectiva des d'un punt de vista septentrional de la vida.

Correo eléctrónico: miguel@varomi.tk

Bitácora: http://www.varomi.tk/

200100506

No hay comentarios: